El primer dia ha estat molt estrany, sentiments diferents amb poques hores de diferència. Tot comença a Dubai on ens trobem amb en Richard i tota l’expedició de Salesians Farnborough. Finalment arribem a Lusaka i veritablement això és un altre món. La ciutat és immensa però no té quasi altura i les instal·lacions molt antigues. L’aeroport és una mica caòtic i vam tenir problemes de visat amb els funcionaris. Una vegada es va arreglar tot, agafem l’autobús i ens dirigim cap a Mazabuca, a la llar d’acollida City of Joy.
Només baixar les escales del bus, totes les nenes estaven esperant-nos amb ganes d’abraçar-nos. Elles no saben qui sóc, com em dic o què faig ambla meva vida, però t’agraeixen de tot cor aquesta visita. Ens van donar la benvinguda amb un gran espectacle basat en cançons, balls, discursos i fins i tot un pastís. Va ser un moment únic. El més impactant és saber que porten assajant la benvinguda molt abans que jo decidís participar en el projecte.
Després de ballar i tenir un primer contacte amb elles ja he après una gran lliçó. Si tens la intenció de conèixer una altra cultura i ajudar a les noies de la casa, no has de tenir cap vergonya quan toca ballar i no tens ni idea. No importa, elles t’ensenyaran i estaran encantades de fer-ho. Només amb aquesta acollida ja ha valgut la pena tot el viatge. Si els propers dies són tant o més interessants que avui crec que serà una experiència inoblidable.
Víctor Agraz
