Queden dos dies per marxar cap a Barcelona, hem d’acabar la feina que hem vingut a fer a Mazabuca, deixar a punt la casa 3 perquè puguin viure les noies un cop hàgim marxat. Ja està pràcticament acabada, només falten els últims detalls i netejar.
En l’ambient es respira tristesa, ganes que aquests dies no s’acabin encara, tot són comiats, paraules i notetes que s’envien els uns als altres. Les noies ens diuen que comença el compte enrere perquè ens tornem a veure, per elles, aquests són els dies més feliços de l’any. Ens fem regals mútuament en el sopar de comiat, ballem i ens abracem.
Ha arribat el dia, elles es lleven aviat com cada dia, i ens venen a acomiadar novament, agafem l’autocar de bon matí que ens portarà a City of Hope. Abans de marxar encara s’han de fer els últims arranjaments de la casa dels voluntaris per deixar-la en condicions.
A City of Hope farem una avaluació, un comiat, un agraïment mutu de tanta vida compartida. Han estat dies molt intensos, hem viscut moltes emocions i hem compartit la nostra essència amb persones de dues cultures diferents a la nostra, hem treballat junts, hem compartit ideals i ens hem ajudat, hem creat forts lligams amb persones que fa quinze dies no coneixíem i que ara ja formen part de la nostra vida.
Marta Pujol
