El dia va començar molt d’hora. Ens vam aixecar a les 6:00h del matí per veure la sortida del sol i poc després vam agafar el bus per anar a missa. Va ser una experiència diferent. A Catalunya ja hi havia anat perquè sóc monitor d’esplai cristià, però aquesta vegada va ser sorprenent. Tot i que vam estar dos hores a l’església escoltant tots els cants (per cert aquí tothom canta bé) les hores van passar volant.
Quan va acabar, vam tornar a City of Joy i vam continuar la nostra feina aquí. Aquell dia ens vam dedicar sobretot a la pista de vòlei. Per dinar tothom es va reunir a una sala, era el primer dia que dinàvem amb les nenes. Al acabar, el Victor i jo amb la mitat dels anglesos, vam anar a conèixer uns adolescents que estan becats per Share The Light. Gràcies a la beca d’estudis, podien continuar amb la seva formació.
Mrs. Mawette, la senyora que s’encarrega de gestionar el programa de beques, ens explicava que algunes nenes han de deixar els estudis perquè es casen molt joves.
Mrs. Mawette és la persona més positiva i amb més ganes d’ajudar que he vist fins ara. També comparteix una cosa amb tots el zambians, i és que són molt agraïts. Per poc que facis o ajudis et donen les gràcies per tot.
Després de sopar, tots els voluntaris i les nenes de la llar vam anar a veure la pel.lícula High School Musical. No és la meva pel.lícula preferida, però és la vegada que millor m’ho he passat veient una peli. Vaig estar comentant-la amb una nena d’aquí (tot hi el meu nivell d’anglès ens podíem entendre). M’anava dient que el lloc era bonic i més coses en les que jo normalment ni m’hi fixo. El millor de la pel·lícula eren les cançons, quan començava una tothom cantava i ballava fins al punt que no s’escoltaven els altaveus.
Marc Fernández
