Pensàvem que ja no les veuríem més, però just quan ja és hora d’aixecar-se, sentim veus fora de la casa. Son les veus d’algunes de les nenes que han vingut a acomiadar-se per últim cop de nosaltres. Aquest sí que ja serà l’últim…
Un cop elles marxen i van camí de l’escola, arrepleguem les nostres coses, deixem la casa neta i marxem a esmorzar per últim cop. El bus de sempre ens espera ja per marxar direcció Lusaka, on veurem les instal.lacions del primer projecte dels Salesians que es va posar en marxa al país. No només tenen cases per a les nenes, sinó que també hi ha l’escola i fins hi tot cases per als professors que viuen lluny.
L’estada a Zàmbia ens ha conscienciat de la necessitat de canviar el futur de totes aquestes persones per intentar que tots visquem en un món just
Després de la visita, realitzem una reflexió comuna per saber que ens enduem d’aquesta experiència i que es queda aquí de nosaltres, en què hem canviat. Més tard ja prenem el camí cap a l’aeroport, diem adéu al país, a la gent i a les experiències que ens han marcat per sempre.
Oriol Duro
