Avui dia 5 de juliol ens hem llevat una mica més d’hora del habitual i hem agafat el bus per anar a Luyobolola, l’escola on Share the Light desenvolupa el projecte Pourridge Club, que permet que tots els nens i nenes d’aquella escola tinguin un àpat garantit al dia.
Un cop allà ens ha vingut a rebre el director del centre i ens ha explicat com funcionaven les classes. L’escola té diferents classes que estan dividides segons la capacitat dels alumnes. Després de la benvinguda, ens hem organitzat en diferents grups d’anglesos i catalans i hem fet unes classes dinàmiques de drama, biologia, física, poesia, adjectius, economia i matemàtiques.
A mig matí s’ha fet un descans i hem servit el Pourridge, un menjar típic que els hi encanta. Mentre menjaven, venien i s’apropaven a tu, et tocaven i alguns es sorprenien de veure que tens la pell d’un color diferent, et miraven als ulls amb un somriure d’orella a orella… Això em va fer reflexionar molt, ja que ells, que no tenen pràcticament res, valoren molt més les coses bones que els hi passa per la vida.
Una anècdota graciosa que va passar és que els nens i nenes més petits van al·lucinar al veure que en Victor Villán té el pèl roig. Tots volien sortir a les fotos i quan veien les seves cares retratades als nostres mòbils, al·lucinaven i reien.
Al tornar del descans, vaig fer classe d’espanyol. Els hi vaig ensenyar a dir quatre coses senzilles i tots van obrir les llibretes per prendre apunts. Hi havia nens i nenes d’entre 11 anys i 17 anys, gairebé tots portaven alguna peça de roba trencada o la motxilla amb la cremallera que no tancava. Un detall que em va cridar molt l’atenció es que folraven els llibres i les llibretes amb paper de diari i revistes.
Al acabar les classes, vam visitar els camps i la fàbrica de canya de sucre de Mazabuka. Al marxar el sol, sobre les sis de la tarda, vam tornar a casa per descansar una mica i sopar. Després de sopar, hem ajudat a les nenes a fer deures i posteriorment hem pres el té amb els anglesos.
Abraham
