Avui ens hem llevat ben d’hora. Després de tres intensos dies a Livingstone ja era hora de tornar cap a Mazabuka. Les nenes ens esperaven a City of Joy i segur que elles tenien les mateixes ganes de veure’ns que nosaltres. És una llàstima que no hagin pogut venir, ja que sinó es perdien classes. Hem sortit amb unes quantes hores de retard, però ens ho hem pres amb calma. Ja estem totalment integrats al ritme de vida que porten aquí (hahahaha).
Alguns han continuat amb la reforma de la casa 3, que semblava impossible però ja va tenint bona forma i sembla que farà goig i tot. I altres hem estat amb les nenes i alguns joves del poble que venen a la tarda a jugar i a l’oratory. Tots junts ens ho passem molt bé. Després de sopar, hem anat a les cases de les nenes per ajudar-les amb els deures.
Ja ha començat el compte enrere per tornar a casa, i m’entristeix. Tant de bo em pogués quedar aquí més temps, molt més. L’energia que tenen i l’increïble esforç que fan aquí, i un munt de coses més, s’encomanen fàcilment. Però encara ens queden 2 dies i mig aquí i els encarem amb la mateixa il·lusió que els anteriors.
Víctor Navarro
