A les 7:15h del matí hem esmorzat, i com ahir a la nit no funcionava l’aigua corrent a la meva habitació (la de les noies), hem hagut de llevar-nos a les 6 del matí per tenir prou temps per poder dutxar-nos totes.
Tot seguit hem pres el nostre trontollós autocar per visitar una de les ràdios més importants de Zàmbia. Gran part de l’audiència són els nens que, al viure a zones rurals amb difícil accés a l’escola, escolten la ràdio com a forma d’adquirir certs coneixements.
Després hem anat a dinar a un centre cultural. Ha estat súper interessant! El grup de gent que estava allà ens ha rebut amb una sèrie de balls africans a ritme d’uns bongos i hem acabant sumant-nos tots. Ha sigut molt divertit! L’entorn era brutal! Natura per tot arreu, animals voltant, gent somrient… semblava irreal… però no ho era. Ens han demostrat que la cultura de Zàmbia és magnífica i súper única!
Després de dinar dins d’unes cabanes hem tornat a ballar… Quina gent!! Tenen un ritme… Un home ens ha fet una presentació sobre la importància de l’amor que transmeten les persones voluntàries que viatgen pel món en contraposició al simple fet de donar milions de diners. Ha estat molt motivador!
Hem tornat a la ràdio i tots units hem cantat i gravat ‘Perfect d’Ed Sheeran, versió que serà retransmesa per tota Zàmbia. Quina vergonya! Ha sigut molt maco sentir aquest sentiment de grup, malgrat les diferències, amb totes les nostres veus unides, creant música.
I tornada a l’autocar. Hem arribat a un camp d’una de les missions jesuïtes i alguns hem fet un partit de futbol, d’altres hem jugat a bàsquet, a netball… Però a l’hora de tornar a l’autocar… Havíem perdut una noia! Tot ha acabat bé.
Finalment, hem arribat a City of Joy i hem sopat tots plegats. Hem ajudat a les noies amb els deures i alguns hem mirat les estrelles. Quina enveja de cel! I per últim, hem estat xerrant una estona fins que la gent ha marxat a dormir.
Jo acabo el meu dia escrivint aquest petit diari. Fins demà!
Maria – 3 juliol 2018
