Sempre que em pregunten com he viscut el voluntariat dic el mateix: Ha estat com una dosi de realitat. Moltes vegades anem tan enfeinats pensant en les nostres coses, jo la primera, que se’ns oblida que existeix un món més enllà.
En aquest viatge he pogut veure de primera mà com no tothom té el que tenim nosaltres, no tothom pot anar a l’escola, no tothom té accés a aigua potable, no tothom té menjar garantit cada dia… Però això ja m’ho podia imaginar abans d’anar-hi, encara que em quedés molt llunyà. El que no esperava era trobar-me amb una noia com la Loveness, que tot i no tenir diners per pagar-se els estudis, el primer que pensa és en ajudar als nens que encara tenen menys que ella construint un orfenat.
Zàmbia és un país amb una cultura molt diferent a la nostra, no hi ha presses, el ritme de vida és diferent. No vull dir que sigui millor, només somio en un món on tothom tingui les mateixes oportunitats que jo.
I així és com després de viure aquesta experiència, la qual em quedarà per sempre, em plantejo una pregunta: Què puc fer jo per equilibrar la balança de la injustícia? Sóc conscient de que queda molt a fer. Moltes coses han de canviar, però qui millor que nosaltres per fer-ho?
Testimoni Sara Sánchez, alumna voluntària expedició 2018-19